Fitxa espectacle
És així, si us ho sembla
Loading...
Language: Catalan
Subject area: Teatre
Season
1986/1987
Identifier: edc318436
Permanent link: https://hdl.handle.net/20.500.12268/318436
Artistic / technical data
Literary authorship: Pirandello, LuigiAdapter: Sans, Santiago
Translator: Vallespinosa, Bonaventura
Director: Bonnín, Hermann
Scenography: Llimós, Robert
Vestuary: Llimós, Robert
Sound: Pabó, Amadeu
Producer: Centre Dramàtic de la Generalitat de Catalunya
Performers: Arredondo, Enric ; Cunillé, Teresa ; Barbany, Anna Maria ; Pou, Josep Maria ; Lifante, José ; Ribas, Elisenda ; Sánchez, Encarna ; Soldevila, Carlota ; Cadafalch, Rosa ; Batista, Nadala ; Periu, Paco ; Arredondo, Zeres ; Guardiola, Pepelú ; Subatella, Joan ; Escarceller, Llàtzer ; Solé, Cristian ; Melà, Núria ; Salvatierra, Carmina ; Martínez, Maribel ; Cots, Ealter ; Peñalver, Josep ; Serrat, Jordi
Notes
Così è (se vi pare) o «És així, si us ho sembla» en català, és el títol d'una peça de teatre de l'escriptor italià Luigi Pirandello, escrita el 1917 i definida per ell mateix com una "farsa filosòfica".
Com ocorre en la major part del seu teatre, l'autor desenvolupa l'obra a partir d'un relat. En aquest cas, la comèdia va ser extreta del conte La Signora Frola e il Signor Ponza, suo genero («La senyora Frola i el senyor Ponza, el seu gendre»). El tema de l'obra tracta de la veritat, el contrast entre realitat i aparença, entre veritable i fals. Pirandello posa en crisi la idea d'una realitat objectiva que pugui ser interpretada de manera unívoca a través dels instruments de la racionalitat.
El context històric de l'obra i la seva ambientació estan magistralment dibuixats per l'autor. Els fets transcorren en una petita capital de província, la qual cosa permet a l'autor reflectir les seves idees sobre la societat i la petita burgesa, la qual veu com una gàbia, que imposa una vida miserable i frustrant.
Quant als personatges, Pirandello els col·loca en una situació paradoxal per demostrar el contradictori de l'existència. Per a l'autor, l'home, malgrat els seus esforços, no aconsegueix penetrar fins a la fi del laberint de les aparences, ni conèixer el que està conclòs en les formes de les quals és responsable i per la seva banda, presoner.
MAE.Centre de documentació i Museu de les Arts Escèniques